Al.lèrgies

Descripció

L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme en entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc.

En els darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-lo són diversos, però hi destaquen els genètics i els ambientals. Un dels factors ambientals més importants és la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, que aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.

Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb aquelles reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i/o el cardiovascular (anafilaxi).

Causes
Quan el sistema immunitari ha fabricat unes defenses (anticossos) que reconeixen un al·lergen determinat, es produeix l’alliberació d’unes substàncies químiques (per exemple, la histamina) que desencadenen una reacció, de gravetat variable, que provoca els símptomes de l’al·lèrgia.

El nostre cos entra en contacte amb l’al·lergen de diferents formes:

per contacte directe amb la pell o les mucoses
per inhalació
per ingestió
per injecció

Al·lèrgia al làtex
Es produeix en minuts o al cap de poques hores després d’haver estat en contacte, inhalat o ingerit les proteïnes del làtex presents en productes o objectes que contenen làtex o cautxú natural.

Cal tenir en compte que una gran varietat de productes del nostre entorn contenen làtex (globus inflables, guants, preservatius, gomes d’esborrar, xumets, tetines, pneumàtics, cinta adhesiva, matalassos, sola de les sabates, pilotes, roba esportiva, etc.). També contenen làtex alguns productes sanitaris (guants, esparadrap, sondes, taps de vials, mascaretes, tiretes, material quirúrgic).

Les persones amb al·lèrgia al làtex poden desenvolupar també al·lèrgia a diverses fruites i hortalisses, com el plàtan, el kiwi, l’alvocat, la castanya, la pinya, el préssec, la patata o el tomàquet, el que es coneix com “síndrome làtex-fruites”, degut a la similitud de les proteïnes al·lergògenes del làtex amb les d’aquests vegetals.

Al·lèrgia al pol·len, als àcars de la pols, al pèl d’alguns animals i a les espores dels fongs
La reacció al·lèrgica es desencadena quan un determinat al·lergen (pol·len, àcars de la pols, pèl d’animals o espores de fongs) entra en contacte, per via respiratòria i/o ulls (i en quantitat suficient) amb una persona sensibilitzada.

La majoria de les plantes que produeixen al·lèrgia pol·linitzen en els mesos de primavera (encara que algunes ho fan a la tardor i a l’hivern). El període de pol·linització de cada espècie és similar d’un any a l’altre, tot i que les concentracions ambientals de pol·len poden ser molt diferents en funció de factors climàtics (vent, pluja, etc.).

Símptomes
Els símptomes poden variar d’una persona a una altra. Els més comuns són:

tos i dificultat per respirar
picor al nas, als ulls, al coll, a la pell…
erupcions cutànies
llagrimeig als ulls i conjuntivitis
secreció nasal
esternuts
mal de cap
urticària
sibilàncies

Al·lèrgia al làtex

L’aparició dels símptomes pot produir-se de forma immediata o bé algunes hores després d’haver estat en contacte amb objectes que contenen làtex (en inflar un globus, en exploracions mèdiques, ginecològiques o dentals, etc.).

Els símptomes que poden aparèixer (de menys a més gravetat) són:

picor, inflor de la cara i les parpelles
picor de nas i d’ulls, esternuts, mucositat
picor o opressió a la gola, dificultat per empassar
dificultat per respirar, xiulets
mareig o desmai
pressió sanguínia baixa (hipotensió)
anafilaxi (reacció al·lèrgica greu que pot afectar tot l’organisme)

Al·lèrgia al pol·len, als àcars de la pols, al pèl d’alguns animals i a les espores dels fongs

Els símptomes habituals poden ser d’aparició aguda i de gran intensitat, i afectar a més a més la qualitat de vida de la persona que pateix l’al·lèrgia. Són els següents:

rinoconjuntivitis: congestió nasal, esternuts, llagrimeig, enrogiment dels ulls…
asma bronquial

Diagnòstic
Els al·lergòlegs són els metges especialistes que en fan el diagnòstic, i poden indicar les mesures preventives específiques així com el tractament més adient per a la patologia que presenti la persona afectada.

Algunes de les proves que pot demanar que es realitzin són:

Proves cutànies: consistents a inocular l’al·lergen a la pell i veure si produeix reaccions locals;
Anàlisi de sang: per determinar la presència d’anticossos específics per a determinats al·lèrgens, i
Proves d’exposició controlada: quan el diagnòstic encara no és clar, es pot realitzar un test de provocació ocular, nasal o bronquial amb l’al·lergen en estudi per demostrar la seva causalitat en l’al·lèrgia respiratòria, o un test d’exposició oral o injectat amb l’aliment o el medicament sospitós, per comprovar la relació entre la ingesta i els símptomes. Aquests tests es fan a l’hospital.

Tractament
Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i corticoides inhalats per a l’asma.

En el cas d’anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) de manera immediata, i requereix assistència mèdica urgent.

La immunoteràpia consisteix en l’administració, per via subcutània o sublingual, a dosis progressives fins arribar a una dosis de manteniment, d’un extracte derivat de la font al·lergènica durant un període d’entre tres i cinc anys. L’objectiu és aconseguir que el sistema immunitari deixi de considerar aquell element com a estrany i no es produeixi l’al·lèrgia.

La immunoteràpia s’utilitza especialment per a l’al·lèrgia al pol·len, als àcars, al pèl d’alguns animals, a les espores dels fongs i a les picades de vespa i abella.

Prevenció
Les persones amb antecedents d’al·lèrgia a alguna substància concreta han d’evitar-hi qualsevol forma de contacte.

Al·lèrgia al pol·len
Durant l’estació pol·línica, tanqueu les finestres del domicili durant la nit. Així mateix, mantingeu les finestres del cotxe tancades quan hi viatgeu. En aquesta època s’heu d’evitar utilitzar la moto o la bicicleta, o bé cal que utilitzeu una mascareta.
No heu de tallar la gespa, escombrar terrasses o passejar per parcs o jardins on hi hagi les plantes a les quals sou al·lèrgics.
No heu d’estendre roba a l’exterior, ja que s’hi pot acumular pol·len.

Al·lèrgia al làtex
Utilitzeu materials alternatius al làtex.

Al·lèrgia als aliments
Eviteu els aliments que desencadenen l’al·lèrgia i altres de la mateixa família (per prevenir l’al·lèrgia creuada).
Mireu la composició dels aliments preparats i, si convé, demaneu la composició dels menjars als restaurants.

Al·lèrgia als àcars de la pols
Hi ha àcars preferentment als indrets on les persones passen més temps, i per tant és important adoptar certes mesures per tal d’evitar-ne la proliferació:
Dormitori:
Limiteu el nombre de mobles al mínim imprescindible, i tingueu sobretot mobles tancats i separats de la paret (per poder netejar la part de darrere);
L’existència de catifes, moquetes, cortines, tapisseries, pòsters, llibres, pelutxos, joguines, etc., augmenta la població d’àcars;
Feu la neteja amb un drap humit. Ventileu el dormitori completament, si pot ser cada dia. Després, tanqueu-ne les portes i les finestres durant la resta del dia. Eviteu utilitzar insecticides i ambientadors;
El matalàs ha de portar fundes protectores (que cal rentar cada setmana). Eviteu els matalassos o coixins de llana, i els cobrellits i edredons de plomes, i ventileu la roba guardada a l’armari abans d’utilitzar-la.
Resta del domicili:
En general, heu d’evitar objectes o superfícies que acumulin pols (moquetes, nines), i sobretot heu de tenir una atenció especial amb els sofàs i les butaques: cal que hi passeu l’aspiradora cada dos o tres dies.
Heu d’anar en compte si feu viatges llargs (ja que generalment a la tapisseria dels vehicles hi ha pols) i si feu estades en una casa que ha estat tancada força temps (per exemple, una segona residència). En aquest cas heu de fer-hi una neteja a fons com a mínim 24 hores abans que la persona al·lèrgica hi entri.
Hi ha altres mesures per al control ambiental com els acaricides, els aspiradors especials, els purificadors, els filtres especials, les fundes de protecció per a coixins i matalàs, etc. Evidentment, la seva utilitat depèn de no descuidar les recomanacions més bàsiques, esmentades més amunt.

Al·lèrgia a epiteli d’animals
En tots el casos, la principal mesura de prevenció és la retirada de l’animal de la llar (en el cas del gat, l’al·lergen pot romandre a l’ambient fins i tot quatre mesos després de la retirada de l’animal);
Com a mesura de prevenció, els infants atòpics no haurien de tenir animals a casa perquè tenen un risc més gran de sensibilitzacions. Record que els animals afavoreixen el creixement dels àcars de la pols, i
En cas que la retirada de l’animal no sigui possible:
Elimineu els reservoris d’al·lèrgens (sofàs, catifes, moquetes…);
Utilitzeu aspiradors amb filtre;
Renteu l’animal cada setmana. Al mercat hi ha productes que es poden aplicar després del bany per evitar, en la mesura que sigui possible, la descamació de l’epiteli, i
Eviteu l’entrada de l’animal al dormitori de la persona al·lèrgica.

Al·lèrgia a fongs
Eviteu llocs o objectes infestats amb fongs, com soterranis, cellers, zones amb fullaraca, pallers, etc., i eviteu tallar gespa i altres activitats semblants;
Eviteu una humitat a casa superior al 40% (és aconsellable controlar-ho amb un higròmetre) usant, si cal, deshumidificadors o aire condicionat (que estigui net);
Ventileu la casa cada dia, també a l’hivern, i tingueu una calefacció que no faci condensacions (vidres mullats per dintre);
Ventileu els banys i la cuina, i eviteu que la humitat que s’hi fa passi a la resta de la casa;
Vigileu que no es formin fongs darrere dels mobles, a dins dels armaris, als lavabos, a la cuina, etc.
No tingueu plantes d’interior, ja que la terra humida acumula fongs;
No segueu la gespa ni manipuleu restes vegetals, i
Traieu de casa (o aïlleu adequadament) substàncies que acumulin fongs, com gra, farina, fruits secs, patates, palla…

*Font: Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica

20140321-234420.jpg

Quant a capramblaferranics

Horari laborables: · CAP Rambla de Ferran 8:00 - 20:00 (Per a pacients del centre) . Horari estiu: 8:00-17:00h En horari en que el CAP resta tancat, l'atenció sanitària es dona a CUAP (Urgències AP) Avinguda de Prat de la Riba, 56 (Caps de setmana, nits i festius). Obert 24h per pacients de tots els centres. Aquí hi podreu trobar informació, novetats i altres curiositats interessants que succeeixin al CAP Rambla Ferran i que afectin als usuaris del mateix o a tothom disposat a interaccionar amb el centre.
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícies i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s