Les persones grans que es mantenen actives físicament aconsegueixen alentir o atenuar, i fins i tot a revertir, molts dels efectes de l’edat, cosa que repercuteix favorablement tant en la persona directament com en la societat. Convé ser constants i actius diàriament, però vigilant de no arribar a l’esgotament.
Si algun dia patiu una malaltia incurable i discapacitant, com podeu assegurar-vos que les cures que rebreu seran les que realment voleu? La declaració de voluntats anticipades és un document en el qual podeu explicar per endavant quin tractament mèdic voleu rebre. El podeu redactar fins i tot quan no patiu cap malaltia.
Les voluntats anticipades són unes instruccions que una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d’expressar personalment la seva voluntat.
L’error en la medicació es tracta d’una de les errades més comunes en l’atenció sanitària. Equivocar-se de fàrmac, administrar medicaments incompatibles que poden provocar reaccions no desitjades en els pacients (al·lèrgies, nàusees, etc.), interpretar malament la recepta, les dosis o la durada del tractament són confusions habituals però evitables.
Què és el que falla? Aquest tipus d’error sol passar per una manca de comunicació entre els metges i els pacients, una escriptura poc llegible de la recepta, un abús en les abreviacions o una explicació dels metges no gaire entenedora.
L’assistència sanitària és cada vegada més complexa, utilitza tecnologies sofisticades i s’ofereixen moltes prestacions on intervenen una gran quantitat de professionals. Malauradament, aquesta complexitat fa que augmenti la probabilitat d’equivocar-se.
Un dels errors generats per aquesta complexitat és la identificació inadequada dels pacients en els centres sanitaris i hospitals. Això pot provocar complicacions associades com ara errors en l’administració de medicaments, intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques o transfusions de sang a pacients als quals no pertoquen. Malgrat tot, es tracta d’un tipus d’error fàcilment evitable amb l’ús d’una polsera identificativa amb el nom, cognoms i número d’història clínica dels pacients.
Actualment, hi ha altres sistemes possibles d’identificació dels pacients com, per exemple, el codi de barres o les polseres amb radiofreqüència. La majoria d’aquestes tecnologies s’incorporen a la polsera identificativa o s’hi utilitzen conjuntament.
Bons consells
On pot passar?
En quines situacions pot passar?
Salut Internacional
