Consells per evitar els problemes causats per la calor

 

1. Protegiu-vos del sol i la calor

A casa, controleu la temperatura:

• Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca

• Obriu les finestres de casa durant la nit, per refrescar-la

• Estigueu-vos a les estances més fresques

• Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat, ventalls) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar les hores de més calor, o com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, biblioteques, etc.)

• Refresqueu-vos sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc

 

Al carrer, eviteu el sol directe:

• Porteu una gorra o un barret

•Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada

• Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats

• Porteu aigua i beveu-ne sovint

• Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba

• Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants o a persones fràgils amb les finestres tancades

 

Voluntats anticipades

Si algun dia patiu una malaltia incurable i discapacitant, com podeu assegurar-vos que les cures que rebreu seran les que realment voleu? La declaració de voluntats anticipades és un document en el qual podeu explicar per endavant quin tractament mèdic voleu rebre. El podeu redactar fins i tot quan no patiu cap malaltia.

Les voluntats anticipades són unes instruccions que una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d’expressar personalment la seva voluntat.

Medicació

L’error en la medicació es tracta d’una de les errades més comunes en l’atenció sanitària. Equivocar-se de fàrmac, administrar medicaments incompatibles que poden provocar reaccions no desitjades en els pacients (al·lèrgies, nàusees, etc.), interpretar malament la recepta, les dosis o la durada del tractament són confusions habituals però evitables.

Què és el que falla? Aquest tipus d’error sol passar per una manca de comunicació entre els metges i els pacients, una escriptura poc llegible de la recepta, un abús en les abreviacions o una explicació dels metges no gaire entenedora.

 

Identificació dels pacients

L’assistència sanitària és cada vegada més complexa, utilitza tecnologies sofisticades i s’ofereixen moltes prestacions on intervenen una gran quantitat de professionals. Malauradament, aquesta complexitat fa que augmenti la probabilitat d’equivocar-se.

Un dels errors generats per aquesta complexitat és la identificació inadequada dels pacients en els centres sanitaris i hospitals. Això pot provocar complicacions associades com ara errors en l’administració de medicaments, intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques o transfusions de sang a pacients als quals no pertoquen. Malgrat tot, es tracta d’un tipus d’error fàcilment evitable amb l’ús d’una polsera identificativa amb el nom, cognoms i número d’història clínica dels pacients.

Actualment, hi ha altres sistemes possibles d’identificació dels pacients com, per exemple, el codi de barres o les polseres amb radiofreqüència. La majoria d’aquestes tecnologies s’incorporen a la polsera identificativa o s’hi utilitzen conjuntament.

Bons consells

• Identifiqueu-vos abans de rebre qualsevol medicament, diagnòstic o intervenció.
• Verifiqueu les dades de la vostra identificació per confirmar que siguin correctes.
• Si us han d’operar, participeu en tots els punts del procés preoperatori de verificació. En aquest procés, s’hi inclou: la vostra identificació, el tipus d’intervenció prevista, el lloc anatòmic de la intervenció, el marcatge del lloc que s’ha d’intervenir, les possibles al·lèrgies i el consentiment per ser operat. Si els pacients no poden confirmar aquestes dades, com per exemple en el cas de pacients en edat pediàtrica o pacients discapacitats, pot assumir aquesta funció un familiar o tutor.

On pot passar?

• A tots els centres assistencials (hospitals, consultoris, …) i a les farmàcies.

En quines situacions pot passar?

• Estades a l’hospital o al centre assistencial.
• Operacions.
• Proves diagnòstiques.

Les cinc accions clau per millorar la vostra seguretat

Identifiqueu-vos

L’assistència sanitària és cada vegada més complexa, utilitza tecnologies sofisticades i s’ofereixen moltes prestacions on intervenen una gran quantitat de professionals. Malauradament, aquesta complexitat fa que augmenti la probabilitat d’equivocar-se.

Un dels errors generats per aquesta complexitat és la identificació inadequada dels pacients en els centres sanitaris i hospitals.

Expliqueu-vos

És molt important explicar amb detall tota la informació clínica del vostre cas: què us passa, des de quan, on sentiu les molèsties o dolor, quina medicació preneu o si patiu alguna al·lèrgia. Podeu fer una llista de tots els medicaments que preneu per avisar el vostre metge o metgessa i el vostre farmacèutic sobre tot el que preneu o sobre qualsevol al·lèrgia als medicaments que pugueu tenir. No tingueu vergonya de comentar qualsevol aspecte relacionat amb la vostra consulta. Lliureu les proves que tingueu (anàlisis, radiografies, tomografies computades o TC, etc.) o els informes de les proves. El metge o metgessa necessita conèixer tots els vostres hàbits: si fumeu, preneu drogues, teniu un ofici de risc per a la vostra salut, etc. Recordeu: la informació és seguretat.